NTICEDU Fitxa Mini projecte 2.5

TÍTOL ACTIVITAT
Sabem afrontar reptes? La Odissea.

La Viatjant, que es traslladarà per diferents llocs del món sola amb el seu veler, es comunicarà amb el grup de nens/es del centre obert perquè l’ajudin a superar i solucionar els diferents problemes que li sorgeixen en el dia a dia i alhora acompanyaran a la Viatjant en la visita del diferents llocs del món i al qüestionar-se costums i tradicions

AGENTS PERSONALS
o Grup 10 nens/es procedents d’un centre obert de 14 a 15 anys.
o Educadora
o Viatjant (noia que viatja per tot el món sola amb el seu veler)

TECNOLOGIA MEDIADORA
Nens i Viatjant: ordinadors amb connexió a Internet: gravacions telefòniques i d’imatges, emails, visionat fotografies.

PROBLEMA:TIPUS I CARACTERÍSTIQUES
Els ordinadors s’utilitzaran en aquest cas per a comunicar-se amb la viatjant i resoldre els diversos conflictes que se li plantegen

Tipus:es tracta de problemes de resolució de dificultats, formes més comunes de solucionar problemes quotidians.
La resolució de dificultats o varies es basa en el coneixement experimental, que és exactament el que els manca als principiants. Ensenyar a resoldre dificultats als principiants requereix que descobreixin el màxim nombre de problemes possible per a guanyar coneixement experimental que integrarà el coneixement conceptual, procedimental i estratègic necessaris.

Característiques:
o Estructuració: problemes mal estructurats ja que les seves solucions no són predictibles ni convergents
o Complexitat: es tracta de problemes complexos ja que el nombre de temes, funcions i variables, el nombre d’interaccions i la predictibilitat del comportament d’aquests no són fixes ni es poden predir
o Especificitat de camp: són abstractes ja que es tracta de problemes mal estructurats en forma de dilemes
PROBLEMATITZACIÓ
o Sé afrontar dificultats? I prendre decisions?
o L’ educadora els hi plantejarà una sèrie de dilemes o problemes de la vida quotidiana i realitzarà un debat en el qual els nens/es aportaran diferents solucions a problemes.

CONTEXT
o La sala del centre obert en la qual tindran els ordinadors. A les parets hi ha diferents murals fets pels alumnes del diferents llocs que visita la viatjant.
o Llocs del món i veler: als quals viatja la Viatjant i es troben en els diferents continents

CARACTERÍSTIQUES APRENENTS
Els 10 nens/es del grup del centre obert de 14 a 15 anys provenen de famílies amb un nivell econòmic i educatiu baix. Alguns d’ells provenen de famílies amb problemàtiques força greus: alcoholisme, drogadicció. Entre ells en algunes ocasions es falten el respecte i en general hi ha molt poca cohesió de grup.

COMPETÈNCIES A ASSOLIR
o Capaç d’ afrontar una situació complicada
o Capaç de prendre decisions (en la mesura de la seva edat)
o Treball en equip (poder veure la gran importància que tenen les persones que tenim al nostre voltant en la nostra vida diària i els avantatges de treball en grup)

CONTINGUTS
Els continguts tenen a veure amb els procediments i actituds que els nens/es adopten per a la resolució de dificultats

SEQÜÈNCIA ACTIVITATS I PAPER MEDIADOR
L’activitat durarà un any durant el transcurs d’un curs escolar de setembre a juny. Durant aquest temps cada dia de dilluns a divendres de 19 a 20:30 els nens/es podran:

o Rebre missatges en forma d’email o gravacions de vídeo de la Viatjant
o Comunicar-se amb la Viatjant a través de la web cam
o Escriure cartes a la Viatjant
o Realitzar activitats relacionades amb el diferents llocs que visita la Viatjant (murals, debats, tallers)
o Conèixer parts del veler i expressions utilitzades en el món de la navegació per a descriure una acció o un moviment de l’embarcació

Tot això per a poder ajudar-la a solucionar problemes, animar-la en moment durs de la seva travessia o bé gaudir de les bones sensacions a bord del veler.

Possibles conflictes o problemes a solucionar:

o Com racionalitzar el menjar i l’ aigua
o Com superar l’estar tant de temps fora de casa sense la seva família i amics
o Com solucionar el fet de que se li hagi trencat el màstil, element estructural per suportar ambdues veles
o Com organitzar les diferents activitats que ha de realitzar diàriament a bord
o Què ha de fer quan est troba malament: es mareja, té mal de panxa o bé té grip
o Com triar la millor direcció per a traslladar-se quan hi ha tempestes

L’educadora, ajudarà als nens/es a funcionar les diferents eines tecnològiques, realitzar els diferents tallers de diversos llocs del món i a resoldre les dificultats de la Viatjant. En els debats intervindrà com a mediadora.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
He triat aquest cas per a poder il·lustrar els problemes de resolució de dificultats perquè crec que és un bon exemple d’aprenentatge que es pot donar en l’educació no formal. Es tracta d’un aprenentatge significatiu que té com a característiques principals el seu caràcter: actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

PROCEDIMENTS I CRITERIS AVALUACIÓ

Autoavaluació: l’educadora proporcionarà als nens/es les tècniques i la metodologia necessàries perquè puguin avaluar personalment el seu aprenentatge. D’altra banda, els nens/es podran avaluar el seu aprenentatge observant les conseqüències que tenen les seves accions en la resolució dels diferents problemes.

NTICEDU Activitat 2.2 Cas

Presentació del cas

En aquesta miniactivitat, en primer lloc mostro el cas anomenat “Aprendre en equip i conèixer noves eines informàtiques educatives”. En aquest cas es presenta l’experiència d’un grup de nens/es d’un centre obert que tenen la oportunitat de treballar amb diversos jocs educatius creats amb l’aplicació Clic per diferents professionals sobre la vida de Mozart i també poden crear-ne d’altres ella/es.
El Clic està format per un conjunt d’aplicacions de software lliure que permeten crear diferents activitats educatives multimèdia. La ZonaClic és un servei del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l’ objectiu de donar difusió i recolzament a l’ ús d’aquests recursos, i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.
En l’ últim apartat anomenat argumentació, comentaré perquè aquesta activitat es tracta d’ un aprenentatge significatiu que es recolza en l’ús de les TIC. En aquest, comentaré de quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu i exemplificaré la meva pròpia experiència amb els casos de KITE i algun dels companys.

Argumentació

El constructivisme, és el terme que resumeix la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu. Crec que és imprescindible que abans d’iniciar la meva argumentació mostri alguns dels supòsits del constructivisme (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
o El coneixement es construeix
o La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment
o Hi ha múltiples perspectives del món
o El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient
o El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants
o El coneixement no es pot transmetre
o La construcció del coneixement s’ estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber
o El significat es negocia de forma social
o El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en la què vivim i es eines que utilitzem
o No tot el significat es crea de la mateixa manera

Després d’aquesta petita introducció m’agradaria comentar perquè crec que el cas presentat il·lustra un clar exemple d’una experiència basada en l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge que realitzen els nens/es en aquest cas, es defineix perquè és:

o Actiuàen aquesta experiència no hi ha un docent que exposa una teoria i un alumne que l’aprèn sinó que els nens/es es comprometen amb el procés d’aprenentatge de processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsable. És a dir, que els nens/es tenen en aquesta activitat un paper actiu ja que són ells mateixos els que configuren els seus aprenentatges perquè són ells els que realitzen les activitats proposades per l’educadora i després en creen ells/es de noves.

o Constructiuàels estudiants adapten les noves idees que obtenen realitzant les diverses activitats proposades (tallers, ús d’internet per cercar informació de Mozart, jugar a diferents jocs del CLIC, utilitzar internet per a realitzar una visita virtual al museu, crear jocs Clic) a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o significat o bé reconciliar una discrepància o perplexitat. També, podem explicar-ho de la següent manera a través del principi d’assimilació, el qual es refereix a la interacció entre el nou material que serà après a través de les diverses activitats i la estructura cognoscitiva existent origina una reorganització dels nous i antics significats per formar una estructura cognoscitiva diferenciada. Aquesta interacció de la informació nova a amb les idees pertinents que existeixen en la estructura cognoscitiva propiscien la seva assimilació.

o Col·laboratiuàen aquesta activitat tan els estudiants com els professionals que treballen en el centre ho fan de forma col·laborativa. En el cas presentat, els nens/es aprenen en petits grups uns dels altres de forma bidireccional. Utilitzant aquesta modalitat de treball els nens/es i professionals poden aportar suport social.

o Intencionalà els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional a través de la realització de les diferents activitats en grup els nens/es poden construir el seu propi coneixement, ja que aquest no es transmet sinó que es construeix.

o Conversacionalàtan al centre obert com a fora els nens/es participen en un diàleg constant que beneficia el seu aprenentatge. En el cas, hem utilitzat aquesta característica per solucionar els diferents problemes que sorgien entre els diversos membres del grup. Alguns d’ells s’han posat a discutir en mig de l’activitat i s’han insultat faltant-se el respecte. A través del diàleg amb ambdós companys em arribat a acords i pactes amb ells que els hi seran beneficiosos per a potenciar positivament la relació dins del grup i entre ells dos.
o Pel que fa a les diverses activitats, totes són en grup, per tant els nens/es estan en un diàleg continu.

o Contextualitzatàen treball presentant es presenta una activitat en un entorn d’aprenentatge virtual. Es el cas de la visita virtual a diferents auditoris on els nens/es poden veure interpretades diferents obres de l’artista.

o Reflexiuàels estudiants amb l’activitat en la qual realitzen les activitats Clic de Mozart poden analitzar que es el que han après i amb l’elaboració que fan ells mateixos dels diferents jocs del Clic poden saber què és el que han après d’aquest programa.


Estic totalment d’acord amb l’afirmació que apareix en l’apartat 1.3.4 del mòdul 3 de l’assignatura Les històries poden funcionat com a substitut de l’experiència directa. Les històries són molt importants per a la comprensió perquè tot el que recordem ho fem en forma d’història.


En aquesta miniactivitat em utilitzat la base de dades de KITE. Si es volen usar bases de dades per a capturar històries, s’han d’identificar casos o històries, com es el cas de KITE. Quan parlem de situacions ens referim a una descripció de les situacions (context,objectiu,etc) les solucions que es van triar i el que es va aprendre en utilitzar-les (Kologner,1993). Quan es realitza una base de dades com la de KITE, s’ha d’indexar identificant certa combinació d’objectius, restriccions, descripcions situacionals, temes, solucions, resultats i lliçons en una base de dades.

La lectura i anàlisi dels diferents casos tan dels companys com de la base de dades de KITE et permeten observar i valorar diferents històries. El mitjà que ens permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos, mètode d’intel·ligència artificial per representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank,1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. També recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas.

D’aquesta manera, penso que amb la realització d’aquesta pràctica hi ha dos canvis conceptuals paral·lels. Per una banda, els que he explicat anteriorment que realitzen els nens/es del centre obert amb les diferents activitats. Per una altra banda, el que realitzo jo. És a dir, la elaboració de la miniactivitat m’ha permès realitzar un canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, poden observar i analitzar les històries sobre experiències viscudes pels meus companys. És a dir, que he après i modificat els meus coneixements sobre experiències educatives que fan referència a aprenentatges significatius en els quals s’utilitzen les TIC i alhora també he pogut mostrar el meu model d’experiència. Per tant, penso que es tracta d’una aprenentatge col·laboratiu ja que construïm el coneixement entre tots.

En primer lloc, la tecnologia ha tingut un paper fonamental ja que sense aquesta no podria haver accedit a la informació de KITE ni compartit el cas elaborat amb els meus companys/es.

En segon lloc, la tecnologia ha permès l’aprenentatge significatiu tan dels nens/es que han realitzat l’experiència en el cas presentat, com els professionals que treballen en el centre i els alumnes que realitzem aquesta assignatura ja que algunes de les qualitats d’aquest han estat: el caràcter actiu de tots els agents nombrats, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

M’ agradaria destacar dos casos. Un d’ells fa referència a un cas mostrat per un dels meus companys el qual utilitza el programa Crocodile clips elemetary per a poder complementar el taller d’electricitat que imparteix en una UEC a alumnes de 2n i 3r d’ESO i que permet als alumnes aprendre i crear circuits elèctrics. Destaco aquest cas perquè una de les seves característiques es que els alumnes poden participar en l’activitat siguin quin siguin els seus coneixements informàtics i del món de la electricitat. El que més m’ agrada d’aquest cas és que els nois/es podran relacionar el que aprenen amb la seva utilitat en la vida diària i que es tracta d’una activitat, la característica principal de la qual es la ajuda mútua entre els companys de l’ aula.

En la base de dades KITE m’ agradaria destacar el cas 3311-1, el qual els alumnes escriuen un llibre utilitzant diferents programes de software on incorporen les mates, ciència i les arts.

Conclusions

En primer lloc, m’agradaria comentar que cada vegada que realitzem una activitat en aquesta assignatura me’n adono del poc que conec i del tot el que es pot arribar a conèixer i fer amb les TIC.

En segon lloc, comentar que aquesta activitat m’ha agradat especialment ja que ens ha donat la oportunitat de conèixer la teoria sobre l’aprenentatge significatiu, poder analitzar casos que tenen a veure amb aquest tipus d’aprenentatge i aprendre nosaltres mateixos de forma significativa.

Activitat 2.1 Canvi Conceptual

Creus que s’ha produït canvi conceptual?Per què?

Sí que crec que s’ha produït canvi conceptual ja que ha canviat la meva manera d’ entendre alguns conceptes i marc conceptuals. A continuació mostro algunes de les raons per les quals he arribat a la conclusió que he mostrat anteriorment.

En primer lloc, hi ha hagut una reorganització de conceptes. Per a alguns investigadors (Chi, 1992; Thagard,1992), el canvi conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com s’entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que s’espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o marcada de les estructures del coneixement (Dole i Sinatra, 1998). Durant l’estudi, podem trobar informació que no correspon a les nostres teories i podem o ignorar-la o intentar reconciliar-la amb el que ja sabem. Aquesta reconciliació implica que reestructurem el que ja sabem. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Per reestructurar el que ja sabem, els estudiants em de regular-nos a nosaltres mateixos, esforçant-nos a analitzar sintetitzar la nova informació.
Segon Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensem detingudament sobre els arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa aconseguim una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual.

El canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Els aprenents mostrem de forma natural una certa força, coherència i compromís amb les concepcions que posseïm.

La idea del compromís conceptual previ davant l’experiència anterior, el podem enllaçar amb la idea, que el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional(Dole i Sinatra,1998). És a dir, en el moment en que l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu (Luque,2003).

Els estudiants més avançats podran arribar a desenvolupar els seus models conceptuals mitjançant el descobriment, en el moment en què algú estableixi un nou sistema conceptual i els estudiants addueixen les seves pròpies hipòtesis.


D’altra banda, la construcció de models mentals és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual. Resoldre problemes de disseny pot ser potencialment més atractiu però les tecnologies actuals aconsegueixen millor els processos de creació de models que els de disseny. En aquest sentit, quan parlo de construcció de models em refereixo a la construcció, manipulació o comprovació de models que he efectuat.
En el canvi conceptual pren molta importància el context en el qual adquirim els coneixements. Una de les premisses bàsiques del constructivisme és que el coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambient. El coneixement que els estudiants construeixen consisteix no sols en les idees (contingut), sinó també en el coneixement sobre el context en què són adquirides, allò que la persona estava fent en aquell entorn i allò que pretenia de l’entorn.
La comunitat d’aprenentatge en la qual he treballat, en aquest cas amb la resta de companys de la UOC, ha ajudat al canvi conceptual. En aquesta comunitat, he pogut aprofitar les habilitats de la resta de companys i aportant suport social. D’altra banda, he pogut conèixer les aportacions dels altres.

Per a finalitzar aquest apartat, mostraré la meva argumentació seguint Toulmin:

Hi ha un canvi conceptual en els meus coneixements.

Una de les raons per les quals parteixo d’aquesta premissa és perquè ha canviat la meva manera d’ entendre alguns conceptes i marc conceptuals com ara tècnica, tecnologia i ciència.

Per tant, com que hi ha una reorganització, modificació i ampliació de conceptes, existeix un canvi conceptual.

Accions educatives que han incidit en les diferències existents entre ambdós coneixements

En primer lloc, comentar que per a poder adquirir nous coneixements, modificar els que ja tenia o ampliar-los, ha estat necessaria la realització i posterior lectura de les qüestions inicials i el mapa conceptual que realitzarem a principi de curs. Sense aquest no podríem valorar si hi ha hagut o no un vertader canvi conceptual.

No obstant, la eina que més m’ha ajudat a adquirir nous coneixements ha sigut el fet de poder compartir i veure altres mapes conceptuals (miniactivitat 1.3) dels companys. Això m’ha permès d’una banda, poder analitzar i valorar els mapes d’altres companys i d’altra banda, disminuir la petita angoixa del “podré o no podré” aprendre a utilitzar un programa nou.

El fòrum, ha estat també un espai important per al meu aprenentatge. A través de dubtes que han plantejat els meus companys i jo, d’altres ens han solucionat els problemes i aclarit els nostres dubtes. Valoro molt positivament la tasca que han fet els companys al fòrum ja que moltes de les seves respostes han sigut ràpides i eficaces.

També, m’ha ajudat força el debat sobre CTS. Aquest em va agradar molt, en primer lloc perquè es tractava d’un debat diferent a tots els que havia participat abans. En segon lloc, perquè el sistema de bàndols em va agradar molt ja que malgrat que no estiguessis d’acord amb la idea principal del teu bàndol havies d’intentar cercar arguments per argument el teu punt de vista.

La lectura dels mòduls 1 i 2 penso que és necessària per a poder entendre els diversos enfocaments teòrics i realitzar les diverses activitats. No obstant, també volia comentar que pel que fa al mòdul 2, he hagut de rellegir els apartats 2 (Aprendre a solucionar problemes i 3 Entorns d’aprenentatge de resolució de problemes en línia) perquè m’ha costat moltíssim entendre’ls.