diumenge, de desembre 20, 2009

Tancament de l'assignatura i avaluació


En primer lloc, m'agradaria comentar que el simple fet d'haver de realitzar les aportacions al blog m'ha permès reflexionar sobre les tasques que hem realitzat al llarg de les diferents proves d'avaluació continuada.
En segon lloc, crec que el blog és una eïna molt útil perquè a part de donar-te la oportunitat de deixar per escrit les meves opinions i valoracions, m'ha permès llegir els blogs dels altres companys/es en els quals hi ha les seves reflexions.
En tercer lloc, penso que hem pogut aprendre el com funciona i es crea un blog. A partir d'ara, crearé un altre blog que faré servir per al meu ús personal, el qual podran visitar els meus amics i companys/es.
En quart lloc, dir que al principi em va sobtar el fet d'haver de crear un blog i una webquest, però ara he de dir que aquestes eines m'han soprès positivament ja que m' han ajudat a veure les possibilitats educatives d'ambdues. Trobo molt adequada l'elecció d'aquestes ja que com que en l'assignatura són protagonistes la interculturealitat i l'educació que millor que poder utilitzar internet com una eina per compartir la feina que hem fet amb altres professionals.
Seria molt positiu per als alumnes d'aquesta assignatura tenir com a prova d'avaluació, la possibilitat de visitar i analitzar les webquests o bé els blogs d'altres companys/es.
Per finalitzar, crec que des de la primera aportació fins a la última els meus coneixements sobre la interculturalitat han anat aumentant.
Actualment, crec que ens trobem inmersos en una societat multicultural en la qual es necessari seguir formant-se constantment i adaptant-se a les noves realitats.

divendres, de desembre 11, 2009

4.Avaluació de recursos

Aquí teniu el vincle de la nostra webquest:

http://catedu.es/crear_wq/wq/home/3950/index.html

D’ aquesta, pel que fa als recursos m’agradaria destacar que entre les diferents membres del grup hem afegit molt recursos útils per a la realització de les activitats.
Considero que tan la temàtica com el nivell de dificultat de les diferents activitats és adequat als destinataris d’ aquestes.

Crec que amb la realització de la webquest hem aconseguit en primer lloc, conèixer un nou recurs educatiu i en segon lloc, crear una eina educativa amb la qual poder treballar la interculturalitat. Penso que hem aconseguit crear una webquest amb la finalitat que preteníem. És a dir, amb la finalitat de treballar amb els alumnes el tema de la interculturalitat de forma que a través de diverses activitats aquests aprenguin a percebre la diversitat cultural que hi ha actualment a la nostra societat.

En primer lloc, crec que una webquest ja en sí mateixa incideix en les habilitats de caràcter intercultural ja que la poden compartir diversos professionals i alumnes de diferents països a través d’ Internet.
En segon lloc, penso que la wq fomenta les habilitats de caràcter intercultural ja que moltes de les activitats que es proposen són en grup, per tant, és produeix una aprenentatge cooperatiu, afavoreix la interacció entre alumnes i professors, fomenta la responsabilitat individual i grupal.

A través de la catalogació de recursos podem cercar aquell recurs que ens interessi en una llista prèviament elaborada i triar el que més ens convingui.

La pac 2 m’han servir pet aprendre com funciona una webquest, les diverses parts que té i poder realitzar-ne una. També, he après les diferents finalitats d’aquesta. També he après a treballar en grup en l’elaboració de la webquest. D’altra banda, amb la realització de la pac 3 he pogut aprendre a cercar i triar la webquest que posteriorment analitzaria i he après a analitzar-la, partint de les premisses de la guia que ens envià la Consultora, una webquest.La pac 2 i la 3 estan estretament lligades ja que les dues tenen com a temàtica principal les webquest. La primera ens permet crear-ne una i la segona ens permet escollir-ne una i analitzar-la. També, les dues tasques ens permeten comparar ambdues webquests.

AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNIA

Recurs analitzat: Webquest
Nom: Rumbo a las culturas
Adreça:http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_mondrian_w.php?id_actividad=28635&id_pagina=1

En primer lloc, en relació amb la interculturalitat crec que és una eina molt útil amb la qual poder treballar aquest concepte ja que a través de les diferents tasques els alumnes poden conèixer altres cultures cercant informació d' aquestes.
Un dels aspectes que m'agradaria destacar és el fet que els alumnes realitzin les tasques en grup, com comenten en la wq, tripulants d'un mateix vaixell en el qual viatjaran tots junts. D'altra banda, també crec que la forma de presentar l'activitat resulta molt captivadora pels alumnes ja que es tracta d'una tasca en la qual podran navegar amb els altres membres per diferents mars i cercar un vell manuscrit que diu: L'educació intercultural encierra un tesoro. És a dir, que aquestes activitats mostren la interculturalitat com a quelcom positiu i mereixedor de conèixer.
D'altra banda, aquesta wq mostra, tal i com hem estudiat en els diferents mòduls, que la diversitat cultural és quelcom que només es pot descobrir a través del contacte i de la comparació. Per tant, els creadors de la webquest parteixen de la base que la no irreductibilitat o incommensurabilitat. és a dir, suposen que si que es possible trobar coses en comú entre ls persones portadores de diferents cultures.


En segon lloc, crec que la wq és educativa ja que els alumnes de forma molt amena i pràctica, estan aprenent què vol dir cultural, intercultural, diversitat. A més, la tasca es col·laborativa ja que en primer lloc, es divideixen en diversos grups per a cercar informació de les diferents cultures per després explicar-la als seus companys i, en segon lloc, i més important, és que en la introducció del treball els creadors de la wq mostren com a possible que el tresor de l' educació intercultural sigui cercat per tots. Per tant, mostra la cultura com a quelcom no estàtic sinó dinàmic i en constant construcció.


I per finalitzar, penso que és educativa ja que en ella es treballen conceptes i valors molt importants, els quals els ajudaran a construir el concepte d'interculturalitat de forma molt positiva. Alguns d'aquest conceptes són: respecte, comprensió cap a les diferencies, reconeixement i valoració de la diversitat, que afavoreixi el diàleg entre les diverses cultures.

dilluns, de novembre 30, 2009

3.Seguiment i evolució de la webquest


En primer lloc, al llegir l’enunciat de la prova d’avaluació continuada i veure que hauríem de’ utilitzar una aplicació desconeguda per mi, vaig pensar que em costaria moltíssim d’aprendre el seu funcionament. No obstant, gràcies a la guia que ens va facilitar la Consultora no vaig tenir cap dificultat per aprendre com funcionava la creació d’una webquest.
En segon lloc, personalment, la dificultat amb la qual m’he trobat és que m’ha costat relacionar alguns conceptes de l’assignatura amb la creació de la webquest. D’altra banda, vull dir que molts conceptes treballats en els diferents mòduls de l’assignatura apareixen en la webquest de forma indirecta.

En tercer lloc, en relació als aspectes conceptuals de la pac que són rellevants crec que el més important que trobem directament en la webquest és el de diversitat cultural, la qual només es descobreix per mitjà del contacte i la comparació. Aquest concepte s’ utilitza per descriure la característica principal que trobem en general, en la societat i en concret, a les escoles. És a dir, per explicar que cap societat ni membres d’una escola, no constitueixen una totalitat homogènia o monocultural. De forma indirecta, podem incloure aquí el concepte oposat a la homogeneïtat, la heterogeneïtat per descriure que en les escoles, existeixen entre els seus diferents membres moltes diferencies i contrastos.
De forma indirecta, també apareix el concepte de multiculturalisme. Tal i com argumenta Joaquin Beltrán autor del mòdul 1 de l’assignatura titulat El nou valor de la diferencia [...] El nou paradigma de la pluralitat cultural tracta de superar les limitacions de l’aproximació prèvia del multiculturalisme, accentuant l’aspecte dinàmic de les relacions entre les persones de diferents cultures en contacte.[...]
Un dels objectius i finalitats de les activitats que mostrem en la webquest, és que els alumnes aprenguin a respectar i ser tolerants amb les cultures d’altres persones. Creiem que la interculturalitat és una nova i positiva manera d’abordar aquest aspecte ja que aquesta dóna màxima importància al respecte i el dret a la diferència.
De forma indirecta apareixen dos conceptes contraposats: comparació enfront irreductibilitat. En l’ elaboració de la ultima activitat, en la qual han de fer un debat en la que posaran en comú els aspectes analitzats dels diferents països (cultures), avaluant-ne les semblances i les diferències i destacant-ne els punts que considereu positius i negatius de cadascun. D’aquesta forma estaran comparant les diferents cultures i per contra, partim de la base de la no irreductibilitat, la qual suposa la incapacitat de trobar coses en comú entre persones portadores de cultures diferents.
I per últim, en la webquest apareix de forma indirecta el concepte d’etnocentrisme, tendència a interpretar el món que ens envolta i altres cultures i societat sota l’ únic punt de vista de l’observador. Això no succeeix en l’elaboració de les tasques, ja que són també les pròpies persones nouvingudes les que mostren el seu punt de vista en les activitats que hem ideat.
Crec que ara que ja hem realitzat la webquest i hem pogut reflexionar sobre aquesta en l’ informe personal, crec que hem aconseguit plasmar els conceptes teòrics de l'assignatura en una proposta pràctica (la webquest).

Tal i com he comentat en l’informe individual crec que la nostra webquest es trobaria en el nivell mitjà o de resolució de conflictes de valors, sobretot la tercera activitat en la qual els diferents alumnes realitzaran un debat. Crec que en tot diàleg hi ha una negociació continua ja que les diferents persones que parlen i tenen diferents opinions i punts de vista estan contínuament negociant. En el debat, hi haurà un diàleg en el qual els alumnes negociaran per resoldre les situacions conflictives, produïdes per punts de vista contraposats. Alguns alumnes, al finalitzar el debat, inconscientment hauran renunciat a aspectes de la posició inicial (poden ser prejudicis i estereotips d’altres cultures) per tal d’ assolir una posició de consens.

Crec que una de les relacions que hi ha entre la prova d’avaluació continuada 1 i la recent webquest, és que hem pogut reflexionar sobre quin nivell es troba l’activitat elaborada pel Joel i l’actitud d’ ambdós professors, tan de la Berta com del Joel.
Un dels aspectes que trobo més interessant d’aquesta assignatura, és conèixer aprenentatges pràctics imprescindibles per a poder exercir com a psicopedagogs. Per exemple, la realització de la webquest, que ens servirà per a poder crear-ne una nosaltres per a treballar amb ella en el centre que treballem o bé compartir-la amb altres professionals.

Crec que pel que fa al treball en grup, ens hem organitzat correctament ja que cadascuna de nosaltres ha redactat un apartat de la webquest. L’ Alexandra, ha estat la membre del grup que ha anat penjant la informació a la webquest, no obstant, crec que les altres dues membres del grup (la Maria Elena i jo hauríem d’haver col·laborat en la creació de la webquest).
Un aspecte positiu a destacar del nostre treball en equip és que tota informació elaborada per cadascuna de nosaltres es podia modificar. És a dir, que la feina era compartida i es discutien els diferents punts de vista. D’altra banda, la comunicació ha estat fluida entre nosaltres i pel que fa a la freqüència amb la qual ens connectàvem crec que ha estat la correcta.

dimecres, d’octubre 21, 2009

2.Debat




El debat m’ha aportat informacions i punts de vista molt diferents sobre les qüestions plantejades per la Consultora. Per una banda, a la pregunta si fomenten la intolerància o no, si són racistes o no, he pogut descobrir que un joc sigui racista o intolerant, no vol dir que fomenti la intolerància o el racisme. Ja que la presentació del joc depèn molt de la forma en la qual es presenta i de la metodologia que s’utilitza. Amb la segona qüestió en la qual havíem d’observar l’actuació dels dos professors i dir qui actuava amb una orientació més intercultural, m’ha ajudat a aprendre a analitzar com el punt de vista o pensaments d’una persona fa que actuï d’una manera o una altra.
Per una banda, el cas plantejat per al nostre aprenentatge crec que és de gran importància ja que actualment, en general la societat actual i en concret en les escoles, ens enfronten amb el repte de la diversitat. D’altra banda, és important perquè amb la presentació del cas, ens han mostrat un ambient entre professionals que crec que és l’antítesi de la veritable i positiva relació de col·laboració que hi ha d’ haver entre les diverses persones d’un equip educatiu.
En primer lloc, les aportacions dels companys/es amplien els meus punts de vista i informacions. En segon lloc, em permeten mostrar el meu acord o desacord amb els companys i argumentar les meves idees.
Els primers dies de debat, no vaig poder connectar-me i al cap de tres dies d’inici del debat ja hi havia un munt de missatges que no havia llegit. Per tant, crec que per a poder seguir correctament el debat s’ha d’entrar almenys un cop al dia ja que sinó perds el fil. En algunes aportacions d’alguns companys, en les quals han afegit informació del mòdul 1, he tingut que rellegir-ho ja que en alguns casos no aconseguia trobar-hi la relació.
Crec que hauria d’ ampliar els meus coneixements del terme “etnocentrisme” ja que en el debat m’he trobat que alguns companys utilitzaven aquest terme per a descriure l’ actuació del Joel i malgrat que jo no ho vegi així m’ha costat força argumentar-ho en el debat. També, m’agradaria cercar més informació sobre el significat de la paraula “melting point”, la qual fa referència a un model procedent dels Estats Units que preconitzava la transformació de les diferents cultures en contacte en una nova i diferents. No obstant, no entenc com aquest model pot oblidar les relacions de poder entre els diferents grups que hi entren en joc, si el resultat final d’aquest procés és que es perd la cultura prèvia d’ origen i se’ n crea una de nova homogènia. Per tant, penso que sí que existeixen relacions de poder.

divendres, de setembre 25, 2009

Inici

Hola!!!
Benvinguts/des al meu blog!

Una de les meves expectatives d'aprenentatge en aquesta assignatura és descobrir els diversos tractaments educatius de la diversitat cultural i les advantatges i oportunitats que aquesta dóna a l'educació. D'altra banda, m'agradaria també aprendre diferents formes d'intervenció que existeixen en aquest àmbit.

Pel que fa al blog, espero que sigui una eina molt útil per a poder comunicar-me amb els companys i aprendre conjuntament.

dilluns, de maig 25, 2009

NTICEDU Fitxa Mini projecte 2.5




TÍTOL ACTIVITAT
Sabem afrontar reptes? La Odissea.

La Viatjant, que es traslladarà per diferents llocs del món sola amb el seu veler, es comunicarà amb el grup de nens/es del centre obert perquè l’ajudin a superar i solucionar els diferents problemes que li sorgeixen en el dia a dia i alhora acompanyaran a la Viatjant en la visita del diferents llocs del món i al qüestionar-se costums i tradicions

AGENTS PERSONALS
o Grup 10 nens/es procedents d’un centre obert de 14 a 15 anys.
o Educadora
o Viatjant (noia que viatja per tot el món sola amb el seu veler)

TECNOLOGIA MEDIADORA
Nens i Viatjant: ordinadors amb connexió a Internet: gravacions telefòniques i d’imatges, emails, visionat fotografies.

PROBLEMA:TIPUS I CARACTERÍSTIQUES
Els ordinadors s’utilitzaran en aquest cas per a comunicar-se amb la viatjant i resoldre els diversos conflictes que se li plantegen

Tipus:es tracta de problemes de resolució de dificultats, formes més comunes de solucionar problemes quotidians.
La resolució de dificultats o varies es basa en el coneixement experimental, que és exactament el que els manca als principiants. Ensenyar a resoldre dificultats als principiants requereix que descobreixin el màxim nombre de problemes possible per a guanyar coneixement experimental que integrarà el coneixement conceptual, procedimental i estratègic necessaris.

Característiques:
o Estructuració: problemes mal estructurats ja que les seves solucions no són predictibles ni convergents
o Complexitat: es tracta de problemes complexos ja que el nombre de temes, funcions i variables, el nombre d’interaccions i la predictibilitat del comportament d’aquests no són fixes ni es poden predir
o Especificitat de camp: són abstractes ja que es tracta de problemes mal estructurats en forma de dilemes
PROBLEMATITZACIÓ
o Sé afrontar dificultats? I prendre decisions?
o L’ educadora els hi plantejarà una sèrie de dilemes o problemes de la vida quotidiana i realitzarà un debat en el qual els nens/es aportaran diferents solucions a problemes.

CONTEXT
o La sala del centre obert en la qual tindran els ordinadors. A les parets hi ha diferents murals fets pels alumnes del diferents llocs que visita la viatjant.
o Llocs del món i veler: als quals viatja la Viatjant i es troben en els diferents continents

CARACTERÍSTIQUES APRENENTS
Els 10 nens/es del grup del centre obert de 14 a 15 anys provenen de famílies amb un nivell econòmic i educatiu baix. Alguns d’ells provenen de famílies amb problemàtiques força greus: alcoholisme, drogadicció. Entre ells en algunes ocasions es falten el respecte i en general hi ha molt poca cohesió de grup.

COMPETÈNCIES A ASSOLIR
o Capaç d’ afrontar una situació complicada
o Capaç de prendre decisions (en la mesura de la seva edat)
o Treball en equip (poder veure la gran importància que tenen les persones que tenim al nostre voltant en la nostra vida diària i els avantatges de treball en grup)

CONTINGUTS
Els continguts tenen a veure amb els procediments i actituds que els nens/es adopten per a la resolució de dificultats

SEQÜÈNCIA ACTIVITATS I PAPER MEDIADOR
L’activitat durarà un any durant el transcurs d’un curs escolar de setembre a juny. Durant aquest temps cada dia de dilluns a divendres de 19 a 20:30 els nens/es podran:

o Rebre missatges en forma d’email o gravacions de vídeo de la Viatjant
o Comunicar-se amb la Viatjant a través de la web cam
o Escriure cartes a la Viatjant
o Realitzar activitats relacionades amb el diferents llocs que visita la Viatjant (murals, debats, tallers)
o Conèixer parts del veler i expressions utilitzades en el món de la navegació per a descriure una acció o un moviment de l’embarcació

Tot això per a poder ajudar-la a solucionar problemes, animar-la en moment durs de la seva travessia o bé gaudir de les bones sensacions a bord del veler.

Possibles conflictes o problemes a solucionar:

o Com racionalitzar el menjar i l’ aigua
o Com superar l’estar tant de temps fora de casa sense la seva família i amics
o Com solucionar el fet de que se li hagi trencat el màstil, element estructural per suportar ambdues veles
o Com organitzar les diferents activitats que ha de realitzar diàriament a bord
o Què ha de fer quan est troba malament: es mareja, té mal de panxa o bé té grip
o Com triar la millor direcció per a traslladar-se quan hi ha tempestes

L’educadora, ajudarà als nens/es a funcionar les diferents eines tecnològiques, realitzar els diferents tallers de diversos llocs del món i a resoldre les dificultats de la Viatjant. En els debats intervindrà com a mediadora.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
He triat aquest cas per a poder il·lustrar els problemes de resolució de dificultats perquè crec que és un bon exemple d’aprenentatge que es pot donar en l’educació no formal. Es tracta d’un aprenentatge significatiu que té com a característiques principals el seu caràcter: actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

PROCEDIMENTS I CRITERIS AVALUACIÓ
Autoavaluació: l’educadora proporcionarà als nens/es les tècniques i la metodologia necessàries perquè puguin avaluar personalment el seu aprenentatge. D’altra banda, els nens/es podran avaluar el seu aprenentatge observant les conseqüències que tenen les seves accions en la resolució dels diferents problemes.

NTICEDU Activitat 2.2 Cas

Presentació del cas
En aquesta miniactivitat, en primer lloc mostro el cas anomenat “Aprendre en equip i conèixer noves eines informàtiques educatives”. En aquest cas es presenta l’experiència d’un grup de nens/es d’un centre obert que tenen la oportunitat de treballar amb diversos jocs educatius creats amb l’aplicació Clic per diferents professionals sobre la vida de Mozart i també poden crear-ne d’altres ella/es.
El Clic està format per un conjunt d’aplicacions de software lliure que permeten crear diferents activitats educatives multimèdia. La ZonaClic és un servei del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l’ objectiu de donar difusió i recolzament a l’ ús d’aquests recursos, i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.
En l’ últim apartat anomenat argumentació, comentaré perquè aquesta activitat es tracta d’ un aprenentatge significatiu que es recolza en l’ús de les TIC. En aquest, comentaré de quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu i exemplificaré la meva pròpia experiència amb els casos de KITE i algun dels companys.
Argumentació
El constructivisme, és el terme que resumeix la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu. Crec que és imprescindible que abans d’iniciar la meva argumentació mostri alguns dels supòsits del constructivisme (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
o El coneixement es construeix
o La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment
o Hi ha múltiples perspectives del món
o El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient
o El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants
o El coneixement no es pot transmetre
o La construcció del coneixement s’ estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber
o El significat es negocia de forma social
o El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en la què vivim i es eines que utilitzem
o No tot el significat es crea de la mateixa manera

Després d’aquesta petita introducció m’agradaria comentar perquè crec que el cas presentat il·lustra un clar exemple d’una experiència basada en l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge que realitzen els nens/es en aquest cas, es defineix perquè és:

o Actiuàen aquesta experiència no hi ha un docent que exposa una teoria i un alumne que l’aprèn sinó que els nens/es es comprometen amb el procés d’aprenentatge de processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsable. És a dir, que els nens/es tenen en aquesta activitat un paper actiu ja que són ells mateixos els que configuren els seus aprenentatges perquè són ells els que realitzen les activitats proposades per l’educadora i després en creen ells/es de noves.

o Constructiuàels estudiants adapten les noves idees que obtenen realitzant les diverses activitats proposades (tallers, ús d’internet per cercar informació de Mozart, jugar a diferents jocs del CLIC, utilitzar internet per a realitzar una visita virtual al museu, crear jocs Clic) a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o significat o bé reconciliar una discrepància o perplexitat. També, podem explicar-ho de la següent manera a través del principi d’assimilació, el qual es refereix a la interacció entre el nou material que serà après a través de les diverses activitats i la estructura cognoscitiva existent origina una reorganització dels nous i antics significats per formar una estructura cognoscitiva diferenciada. Aquesta interacció de la informació nova a amb les idees pertinents que existeixen en la estructura cognoscitiva propiscien la seva assimilació.

o Col·laboratiuàen aquesta activitat tan els estudiants com els professionals que treballen en el centre ho fan de forma col·laborativa. En el cas presentat, els nens/es aprenen en petits grups uns dels altres de forma bidireccional. Utilitzant aquesta modalitat de treball els nens/es i professionals poden aportar suport social.

o Intencionalà els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional a través de la realització de les diferents activitats en grup els nens/es poden construir el seu propi coneixement, ja que aquest no es transmet sinó que es construeix.

o Conversacionalàtan al centre obert com a fora els nens/es participen en un diàleg constant que beneficia el seu aprenentatge. En el cas, hem utilitzat aquesta característica per solucionar els diferents problemes que sorgien entre els diversos membres del grup. Alguns d’ells s’han posat a discutir en mig de l’activitat i s’han insultat faltant-se el respecte. A través del diàleg amb ambdós companys em arribat a acords i pactes amb ells que els hi seran beneficiosos per a potenciar positivament la relació dins del grup i entre ells dos.
o Pel que fa a les diverses activitats, totes són en grup, per tant els nens/es estan en un diàleg continu.

o Contextualitzatàen treball presentant es presenta una activitat en un entorn d’aprenentatge virtual. Es el cas de la visita virtual a diferents auditoris on els nens/es poden veure interpretades diferents obres de l’artista.

o Reflexiuàels estudiants amb l’activitat en la qual realitzen les activitats Clic de Mozart poden analitzar que es el que han après i amb l’elaboració que fan ells mateixos dels diferents jocs del Clic poden saber què és el que han après d’aquest programa.


Estic totalment d’acord amb l’afirmació que apareix en l’apartat 1.3.4 del mòdul 3 de l’assignatura Les històries poden funcionat com a substitut de l’experiència directa. Les històries són molt importants per a la comprensió perquè tot el que recordem ho fem en forma d’història.


En aquesta miniactivitat em utilitzat la base de dades de KITE. Si es volen usar bases de dades per a capturar històries, s’han d’identificar casos o històries, com es el cas de KITE. Quan parlem de situacions ens referim a una descripció de les situacions (context,objectiu,etc) les solucions que es van triar i el que es va aprendre en utilitzar-les (Kologner,1993). Quan es realitza una base de dades com la de KITE, s’ha d’indexar identificant certa combinació d’objectius, restriccions, descripcions situacionals, temes, solucions, resultats i lliçons en una base de dades.

La lectura i anàlisi dels diferents casos tan dels companys com de la base de dades de KITE et permeten observar i valorar diferents històries. El mitjà que ens permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos, mètode d’intel·ligència artificial per representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank,1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. També recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas.

D’aquesta manera, penso que amb la realització d’aquesta pràctica hi ha dos canvis conceptuals paral·lels. Per una banda, els que he explicat anteriorment que realitzen els nens/es del centre obert amb les diferents activitats. Per una altra banda, el que realitzo jo. És a dir, la elaboració de la miniactivitat m’ha permès realitzar un canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, poden observar i analitzar les històries sobre experiències viscudes pels meus companys. És a dir, que he après i modificat els meus coneixements sobre experiències educatives que fan referència a aprenentatges significatius en els quals s’utilitzen les TIC i alhora també he pogut mostrar el meu model d’experiència. Per tant, penso que es tracta d’una aprenentatge col·laboratiu ja que construïm el coneixement entre tots.

En primer lloc, la tecnologia ha tingut un paper fonamental ja que sense aquesta no podria haver accedit a la informació de KITE ni compartit el cas elaborat amb els meus companys/es.

En segon lloc, la tecnologia ha permès l’aprenentatge significatiu tan dels nens/es que han realitzat l’experiència en el cas presentat, com els professionals que treballen en el centre i els alumnes que realitzem aquesta assignatura ja que algunes de les qualitats d’aquest han estat: el caràcter actiu de tots els agents nombrats, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.

M’ agradaria destacar dos casos. Un d’ells fa referència a un cas mostrat per un dels meus companys el qual utilitza el programa Crocodile clips elemetary per a poder complementar el taller d’electricitat que imparteix en una UEC a alumnes de 2n i 3r d’ESO i que permet als alumnes aprendre i crear circuits elèctrics. Destaco aquest cas perquè una de les seves característiques es que els alumnes poden participar en l’activitat siguin quin siguin els seus coneixements informàtics i del món de la electricitat. El que més m’ agrada d’aquest cas és que els nois/es podran relacionar el que aprenen amb la seva utilitat en la vida diària i que es tracta d’una activitat, la característica principal de la qual es la ajuda mútua entre els companys de l’ aula.

En la base de dades KITE m’ agradaria destacar el cas 3311-1, el qual els alumnes escriuen un llibre utilitzant diferents programes de software on incorporen les mates, ciència i les arts.
Conclusions

En primer lloc, m’agradaria comentar que cada vegada que realitzem una activitat en aquesta assignatura me’n adono del poc que conec i del tot el que es pot arribar a conèixer i fer amb les TIC.

En segon lloc, comentar que aquesta activitat m’ha agradat especialment ja que ens ha donat la oportunitat de conèixer la teoria sobre l’aprenentatge significatiu, poder analitzar casos que tenen a veure amb aquest tipus d’aprenentatge i aprendre nosaltres mateixos de forma significativa.

Activitat 2.1 Canvi Conceptual

Creus que s’ha produït canvi conceptual?Per què?

Sí que crec que s’ha produït canvi conceptual ja que ha canviat la meva manera d’ entendre alguns conceptes i marc conceptuals. A continuació mostro algunes de les raons per les quals he arribat a la conclusió que he mostrat anteriorment. Afegeix una imatge

En primer lloc, hi ha hagut una reorganització de conceptes. Per a alguns investigadors (Chi, 1992; Thagard,1992), el canvi conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com s’entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que s’espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o marcada de les estructures del coneixement (Dole i Sinatra, 1998). Durant l’estudi, podem trobar informació que no correspon a les nostres teories i podem o ignorar-la o intentar reconciliar-la amb el que ja sabem. Aquesta reconciliació implica que reestructurem el que ja sabem. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Per reestructurar el que ja sabem, els estudiants em de regular-nos a nosaltres mateixos, esforçant-nos a analitzar sintetitzar la nova informació.
Segon Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensem detingudament sobre els arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa aconseguim una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual.

El canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Els aprenents mostrem de forma natural una certa força, coherència i compromís amb les concepcions que posseïm.

La idea del compromís conceptual previ davant l’experiència anterior, el podem enllaçar amb la idea, que el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional(Dole i Sinatra,1998). És a dir, en el moment en que l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu (Luque,2003).

Els estudiants més avançats podran arribar a desenvolupar els seus models conceptuals mitjançant el descobriment, en el moment en què algú estableixi un nou sistema conceptual i els estudiants addueixen les seves pròpies hipòtesis.


D’altra banda, la construcció de models mentals és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta major relació conceptual. Resoldre problemes de disseny pot ser potencialment més atractiu però les tecnologies actuals aconsegueixen millor els processos de creació de models que els de disseny. En aquest sentit, quan parlo de construcció de models em refereixo a la construcció, manipulació o comprovació de models que he efectuat.
En el canvi conceptual pren molta importància el context en el qual adquirim els coneixements. Una de les premisses bàsiques del constructivisme és que el coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambient. El coneixement que els estudiants construeixen consisteix no sols en les idees (contingut), sinó també en el coneixement sobre el context en què són adquirides, allò que la persona estava fent en aquell entorn i allò que pretenia de l’entorn.
La comunitat d’aprenentatge en la qual he treballat, en aquest cas amb la resta de companys de la UOC, ha ajudat al canvi conceptual. En aquesta comunitat, he pogut aprofitar les habilitats de la resta de companys i aportant suport social. D’altra banda, he pogut conèixer les aportacions dels altres.

Per a finalitzar aquest apartat, mostraré la meva argumentació seguint Toulmin:

Hi ha un canvi conceptual en els meus coneixements.

Una de les raons per les quals parteixo d’aquesta premissa és perquè ha canviat la meva manera d’ entendre alguns conceptes i marc conceptuals com ara tècnica, tecnologia i ciència.

Per tant, com que hi ha una reorganització, modificació i ampliació de conceptes, existeix un canvi conceptual.
Accions educatives que han incidit en les diferències existents entre ambdós coneixements

En primer lloc, comentar que per a poder adquirir nous coneixements, modificar els que ja tenia o ampliar-los, ha estat necessaria la realització i posterior lectura de les qüestions inicials i el mapa conceptual que realitzarem a principi de curs. Sense aquest no podríem valorar si hi ha hagut o no un vertader canvi conceptual.

No obstant, la eina que més m’ha ajudat a adquirir nous coneixements ha sigut el fet de poder compartir i veure altres mapes conceptuals (miniactivitat 1.3) dels companys. Això m’ha permès d’una banda, poder analitzar i valorar els mapes d’altres companys i d’altra banda, disminuir la petita angoixa del “podré o no podré” aprendre a utilitzar un programa nou.

El fòrum, ha estat també un espai important per al meu aprenentatge. A través de dubtes que han plantejat els meus companys i jo, d’altres ens han solucionat els problemes i aclarit els nostres dubtes. Valoro molt positivament la tasca que han fet els companys al fòrum ja que moltes de les seves respostes han sigut ràpides i eficaces.

També, m’ha ajudat força el debat sobre CTS. Aquest em va agradar molt, en primer lloc perquè es tractava d’un debat diferent a tots els que havia participat abans. En segon lloc, perquè el sistema de bàndols em va agradar molt ja que malgrat que no estiguessis d’acord amb la idea principal del teu bàndol havies d’intentar cercar arguments per argument el teu punt de vista.

La lectura dels mòduls 1 i 2 penso que és necessària per a poder entendre els diversos enfocaments teòrics i realitzar les diverses activitats. No obstant, també volia comentar que pel que fa al mòdul 2, he hagut de rellegir els apartats 2 (Aprendre a solucionar problemes i 3 Entorns d’aprenentatge de resolució de problemes en línia) perquè m’ha costat moltíssim entendre’ls.

dimecres, de març 25, 2009

NTICEDU Autoavaluació Miniactivitat 1.3




En aquesta autoevaluació, en primer lloc, he de comentar que m'hauria d'haver organitzat millor ja que m'hagués agradat disposar de més temps per fer correctament l'activiat. En segon lloc, per a futures pràctiques, si no entenc alguna part de l'enunciat ho hauré de preguntar perquè em sembla que la segona part de la pràctica no l'he fet correctament ja que em pensava que havia d'afegir els nous conceptes apresos.

Pel que fa a la lectura de l'article de Domènech i Tirado he de dir que el vaig haver de llegir diverses vegades per a acabar d'entendre tot en el que ell s'exposa.

El mòdul 1 de l'asssignatura , m'ha costat menys d'entendre'l ja que els conceptes i idees estan exposades de forma molt clara i entenedora.

Al principi, el treball amb el cmap Tools hem suposava un gran esforç i molt temps ja que no acabava de saber com funcionava. No obstant, gracies a un company que va penjar un link amb les instruccions d' utilització d'aquest programa me'n surto més bé.

El debat ha suposat en aquesta pràctica un espai de terapia grupal per a tots aquells que ens atabalem ràpid ja que en aquest tots nosaltres hem pogut expressar les nostres angoixes i dubtes tècnics.

dilluns, de març 09, 2009

NTICEDU Pac 1 Conclusions



Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?

Crec que m’agradarà l’ assignatura ja que és molt pràctica, cosa que en les altres assignatures no passa. El ser pràctica et permet aprendre sobre la marxa i espavilar-te força pel teu propi compte.


NTICEDU Pac 1 Avaluació inicial Preg 9


Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 6
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge:10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 7
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim:7
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes:6
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7

NTICEU Pac 1 Mapa conceptual




NTICEDU Pac1.1 Pregunta 8


¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Si he entès correctament la pregunta, una manera de poder saber quan tenim missatges nous a la bústia podria ser enviant-se automàticament un missatge al correu personal o bé al mòvil.

NTICDE Inici



Hola a tothom!


Abans de res m'agradaria dir-vos que el món de la informàtica cada dia em sorprèn més ja que jo no sabia ni què volia dir un blog i mira ara, n'estic fent un.

En segon lloc, m'agradaria comentar que en un inici aquesta assignatura em feia una mica de por ja que tot era molt nou per a mi. No obstant, ja em vaig adaptant al ritme de treball i al més important, a aprendre un sòl/a. És a dir, a buscar-se la vida, cercar solucions quan no et surt una cosa.