Presentació del cas
En aquesta miniactivitat, en primer lloc mostro el cas anomenat “Aprendre en equip i conèixer noves eines informàtiques educatives”. En aquest cas es presenta l’experiència d’un grup de nens/es d’un centre obert que tenen la oportunitat de treballar amb diversos jocs educatius creats amb l’aplicació Clic per diferents professionals sobre la vida de Mozart i també poden crear-ne d’altres ella/es.
El Clic està format per un conjunt d’aplicacions de software lliure que permeten crear diferents activitats educatives multimèdia. La ZonaClic és un servei del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l’ objectiu de donar difusió i recolzament a l’ ús d’aquests recursos, i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.
En l’ últim apartat anomenat argumentació, comentaré perquè aquesta activitat es tracta d’ un aprenentatge significatiu que es recolza en l’ús de les TIC. En aquest, comentaré de quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu i exemplificaré la meva pròpia experiència amb els casos de KITE i algun dels companys.
El Clic està format per un conjunt d’aplicacions de software lliure que permeten crear diferents activitats educatives multimèdia. La ZonaClic és un servei del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l’ objectiu de donar difusió i recolzament a l’ ús d’aquests recursos, i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.
En l’ últim apartat anomenat argumentació, comentaré perquè aquesta activitat es tracta d’ un aprenentatge significatiu que es recolza en l’ús de les TIC. En aquest, comentaré de quina manera els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu i exemplificaré la meva pròpia experiència amb els casos de KITE i algun dels companys.
Argumentació
El constructivisme, és el terme que resumeix la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu. Crec que és imprescindible que abans d’iniciar la meva argumentació mostri alguns dels supòsits del constructivisme (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
o El coneixement es construeix
o La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment
o Hi ha múltiples perspectives del món
o El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient
o El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants
o El coneixement no es pot transmetre
o La construcció del coneixement s’ estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber
o El significat es negocia de forma social
o El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en la què vivim i es eines que utilitzem
o No tot el significat es crea de la mateixa manera
Després d’aquesta petita introducció m’agradaria comentar perquè crec que el cas presentat il·lustra un clar exemple d’una experiència basada en l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge que realitzen els nens/es en aquest cas, es defineix perquè és:
o Actiuàen aquesta experiència no hi ha un docent que exposa una teoria i un alumne que l’aprèn sinó que els nens/es es comprometen amb el procés d’aprenentatge de processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsable. És a dir, que els nens/es tenen en aquesta activitat un paper actiu ja que són ells mateixos els que configuren els seus aprenentatges perquè són ells els que realitzen les activitats proposades per l’educadora i després en creen ells/es de noves.
o Constructiuàels estudiants adapten les noves idees que obtenen realitzant les diverses activitats proposades (tallers, ús d’internet per cercar informació de Mozart, jugar a diferents jocs del CLIC, utilitzar internet per a realitzar una visita virtual al museu, crear jocs Clic) a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o significat o bé reconciliar una discrepància o perplexitat. També, podem explicar-ho de la següent manera a través del principi d’assimilació, el qual es refereix a la interacció entre el nou material que serà après a través de les diverses activitats i la estructura cognoscitiva existent origina una reorganització dels nous i antics significats per formar una estructura cognoscitiva diferenciada. Aquesta interacció de la informació nova a amb les idees pertinents que existeixen en la estructura cognoscitiva propiscien la seva assimilació.
o Col·laboratiuàen aquesta activitat tan els estudiants com els professionals que treballen en el centre ho fan de forma col·laborativa. En el cas presentat, els nens/es aprenen en petits grups uns dels altres de forma bidireccional. Utilitzant aquesta modalitat de treball els nens/es i professionals poden aportar suport social.
o Intencionalà els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional a través de la realització de les diferents activitats en grup els nens/es poden construir el seu propi coneixement, ja que aquest no es transmet sinó que es construeix.
o Conversacionalàtan al centre obert com a fora els nens/es participen en un diàleg constant que beneficia el seu aprenentatge. En el cas, hem utilitzat aquesta característica per solucionar els diferents problemes que sorgien entre els diversos membres del grup. Alguns d’ells s’han posat a discutir en mig de l’activitat i s’han insultat faltant-se el respecte. A través del diàleg amb ambdós companys em arribat a acords i pactes amb ells que els hi seran beneficiosos per a potenciar positivament la relació dins del grup i entre ells dos.
o Pel que fa a les diverses activitats, totes són en grup, per tant els nens/es estan en un diàleg continu.
o Contextualitzatàen treball presentant es presenta una activitat en un entorn d’aprenentatge virtual. Es el cas de la visita virtual a diferents auditoris on els nens/es poden veure interpretades diferents obres de l’artista.
o Reflexiuàels estudiants amb l’activitat en la qual realitzen les activitats Clic de Mozart poden analitzar que es el que han après i amb l’elaboració que fan ells mateixos dels diferents jocs del Clic poden saber què és el que han après d’aquest programa.
Estic totalment d’acord amb l’afirmació que apareix en l’apartat 1.3.4 del mòdul 3 de l’assignatura Les històries poden funcionat com a substitut de l’experiència directa. Les històries són molt importants per a la comprensió perquè tot el que recordem ho fem en forma d’història.
En aquesta miniactivitat em utilitzat la base de dades de KITE. Si es volen usar bases de dades per a capturar històries, s’han d’identificar casos o històries, com es el cas de KITE. Quan parlem de situacions ens referim a una descripció de les situacions (context,objectiu,etc) les solucions que es van triar i el que es va aprendre en utilitzar-les (Kologner,1993). Quan es realitza una base de dades com la de KITE, s’ha d’indexar identificant certa combinació d’objectius, restriccions, descripcions situacionals, temes, solucions, resultats i lliçons en una base de dades.
La lectura i anàlisi dels diferents casos tan dels companys com de la base de dades de KITE et permeten observar i valorar diferents històries. El mitjà que ens permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos, mètode d’intel·ligència artificial per representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank,1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. També recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas.
D’aquesta manera, penso que amb la realització d’aquesta pràctica hi ha dos canvis conceptuals paral·lels. Per una banda, els que he explicat anteriorment que realitzen els nens/es del centre obert amb les diferents activitats. Per una altra banda, el que realitzo jo. És a dir, la elaboració de la miniactivitat m’ha permès realitzar un canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, poden observar i analitzar les històries sobre experiències viscudes pels meus companys. És a dir, que he après i modificat els meus coneixements sobre experiències educatives que fan referència a aprenentatges significatius en els quals s’utilitzen les TIC i alhora també he pogut mostrar el meu model d’experiència. Per tant, penso que es tracta d’una aprenentatge col·laboratiu ja que construïm el coneixement entre tots.
En primer lloc, la tecnologia ha tingut un paper fonamental ja que sense aquesta no podria haver accedit a la informació de KITE ni compartit el cas elaborat amb els meus companys/es.
En segon lloc, la tecnologia ha permès l’aprenentatge significatiu tan dels nens/es que han realitzat l’experiència en el cas presentat, com els professionals que treballen en el centre i els alumnes que realitzem aquesta assignatura ja que algunes de les qualitats d’aquest han estat: el caràcter actiu de tots els agents nombrats, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.
M’ agradaria destacar dos casos. Un d’ells fa referència a un cas mostrat per un dels meus companys el qual utilitza el programa Crocodile clips elemetary per a poder complementar el taller d’electricitat que imparteix en una UEC a alumnes de 2n i 3r d’ESO i que permet als alumnes aprendre i crear circuits elèctrics. Destaco aquest cas perquè una de les seves característiques es que els alumnes poden participar en l’activitat siguin quin siguin els seus coneixements informàtics i del món de la electricitat. El que més m’ agrada d’aquest cas és que els nois/es podran relacionar el que aprenen amb la seva utilitat en la vida diària i que es tracta d’una activitat, la característica principal de la qual es la ajuda mútua entre els companys de l’ aula.
En la base de dades KITE m’ agradaria destacar el cas 3311-1, el qual els alumnes escriuen un llibre utilitzant diferents programes de software on incorporen les mates, ciència i les arts.
o El coneixement es construeix
o La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment
o Hi ha múltiples perspectives del món
o El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient
o El coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants
o El coneixement no es pot transmetre
o La construcció del coneixement s’ estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber
o El significat es negocia de forma social
o El significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en la què vivim i es eines que utilitzem
o No tot el significat es crea de la mateixa manera
Després d’aquesta petita introducció m’agradaria comentar perquè crec que el cas presentat il·lustra un clar exemple d’una experiència basada en l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge que realitzen els nens/es en aquest cas, es defineix perquè és:
o Actiuàen aquesta experiència no hi ha un docent que exposa una teoria i un alumne que l’aprèn sinó que els nens/es es comprometen amb el procés d’aprenentatge de processament conscient de la informació, del resultat del qual són responsable. És a dir, que els nens/es tenen en aquesta activitat un paper actiu ja que són ells mateixos els que configuren els seus aprenentatges perquè són ells els que realitzen les activitats proposades per l’educadora i després en creen ells/es de noves.
o Constructiuàels estudiants adapten les noves idees que obtenen realitzant les diverses activitats proposades (tallers, ús d’internet per cercar informació de Mozart, jugar a diferents jocs del CLIC, utilitzar internet per a realitzar una visita virtual al museu, crear jocs Clic) a un coneixement previ (equilibrament) per donar sentit o significat o bé reconciliar una discrepància o perplexitat. També, podem explicar-ho de la següent manera a través del principi d’assimilació, el qual es refereix a la interacció entre el nou material que serà après a través de les diverses activitats i la estructura cognoscitiva existent origina una reorganització dels nous i antics significats per formar una estructura cognoscitiva diferenciada. Aquesta interacció de la informació nova a amb les idees pertinents que existeixen en la estructura cognoscitiva propiscien la seva assimilació.
o Col·laboratiuàen aquesta activitat tan els estudiants com els professionals que treballen en el centre ho fan de forma col·laborativa. En el cas presentat, els nens/es aprenen en petits grups uns dels altres de forma bidireccional. Utilitzant aquesta modalitat de treball els nens/es i professionals poden aportar suport social.
o Intencionalà els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de manera activa i intencional a través de la realització de les diferents activitats en grup els nens/es poden construir el seu propi coneixement, ja que aquest no es transmet sinó que es construeix.
o Conversacionalàtan al centre obert com a fora els nens/es participen en un diàleg constant que beneficia el seu aprenentatge. En el cas, hem utilitzat aquesta característica per solucionar els diferents problemes que sorgien entre els diversos membres del grup. Alguns d’ells s’han posat a discutir en mig de l’activitat i s’han insultat faltant-se el respecte. A través del diàleg amb ambdós companys em arribat a acords i pactes amb ells que els hi seran beneficiosos per a potenciar positivament la relació dins del grup i entre ells dos.
o Pel que fa a les diverses activitats, totes són en grup, per tant els nens/es estan en un diàleg continu.
o Contextualitzatàen treball presentant es presenta una activitat en un entorn d’aprenentatge virtual. Es el cas de la visita virtual a diferents auditoris on els nens/es poden veure interpretades diferents obres de l’artista.
o Reflexiuàels estudiants amb l’activitat en la qual realitzen les activitats Clic de Mozart poden analitzar que es el que han après i amb l’elaboració que fan ells mateixos dels diferents jocs del Clic poden saber què és el que han après d’aquest programa.
Estic totalment d’acord amb l’afirmació que apareix en l’apartat 1.3.4 del mòdul 3 de l’assignatura Les històries poden funcionat com a substitut de l’experiència directa. Les històries són molt importants per a la comprensió perquè tot el que recordem ho fem en forma d’història.
En aquesta miniactivitat em utilitzat la base de dades de KITE. Si es volen usar bases de dades per a capturar històries, s’han d’identificar casos o històries, com es el cas de KITE. Quan parlem de situacions ens referim a una descripció de les situacions (context,objectiu,etc) les solucions que es van triar i el que es va aprendre en utilitzar-les (Kologner,1993). Quan es realitza una base de dades com la de KITE, s’ha d’indexar identificant certa combinació d’objectius, restriccions, descripcions situacionals, temes, solucions, resultats i lliçons en una base de dades.
La lectura i anàlisi dels diferents casos tan dels companys com de la base de dades de KITE et permeten observar i valorar diferents històries. El mitjà que ens permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos, mètode d’intel·ligència artificial per representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank,1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. També recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas.
D’aquesta manera, penso que amb la realització d’aquesta pràctica hi ha dos canvis conceptuals paral·lels. Per una banda, els que he explicat anteriorment que realitzen els nens/es del centre obert amb les diferents activitats. Per una altra banda, el que realitzo jo. És a dir, la elaboració de la miniactivitat m’ha permès realitzar un canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, poden observar i analitzar les històries sobre experiències viscudes pels meus companys. És a dir, que he après i modificat els meus coneixements sobre experiències educatives que fan referència a aprenentatges significatius en els quals s’utilitzen les TIC i alhora també he pogut mostrar el meu model d’experiència. Per tant, penso que es tracta d’una aprenentatge col·laboratiu ja que construïm el coneixement entre tots.
En primer lloc, la tecnologia ha tingut un paper fonamental ja que sense aquesta no podria haver accedit a la informació de KITE ni compartit el cas elaborat amb els meus companys/es.
En segon lloc, la tecnologia ha permès l’aprenentatge significatiu tan dels nens/es que han realitzat l’experiència en el cas presentat, com els professionals que treballen en el centre i els alumnes que realitzem aquesta assignatura ja que algunes de les qualitats d’aquest han estat: el caràcter actiu de tots els agents nombrats, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.
M’ agradaria destacar dos casos. Un d’ells fa referència a un cas mostrat per un dels meus companys el qual utilitza el programa Crocodile clips elemetary per a poder complementar el taller d’electricitat que imparteix en una UEC a alumnes de 2n i 3r d’ESO i que permet als alumnes aprendre i crear circuits elèctrics. Destaco aquest cas perquè una de les seves característiques es que els alumnes poden participar en l’activitat siguin quin siguin els seus coneixements informàtics i del món de la electricitat. El que més m’ agrada d’aquest cas és que els nois/es podran relacionar el que aprenen amb la seva utilitat en la vida diària i que es tracta d’una activitat, la característica principal de la qual es la ajuda mútua entre els companys de l’ aula.
En la base de dades KITE m’ agradaria destacar el cas 3311-1, el qual els alumnes escriuen un llibre utilitzant diferents programes de software on incorporen les mates, ciència i les arts.
Conclusions
En primer lloc, m’agradaria comentar que cada vegada que realitzem una activitat en aquesta assignatura me’n adono del poc que conec i del tot el que es pot arribar a conèixer i fer amb les TIC.
En segon lloc, comentar que aquesta activitat m’ha agradat especialment ja que ens ha donat la oportunitat de conèixer la teoria sobre l’aprenentatge significatiu, poder analitzar casos que tenen a veure amb aquest tipus d’aprenentatge i aprendre nosaltres mateixos de forma significativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada